El passat dissabte ens vam reunir tots a l’esplai per celebrar junts la festa de Don Bosco. I no només hi vam estar els de sempre, sinó que era un dia on van poder venir tots els amics que volguessin!
A més, vam compartir la tarda amb nens i monitors de l’Esplai Cargol i vam poder aprendre tots de tots moltes coses noves.
Així, entre velles i noves amistats vam entrar tots el teatre per conèixer el repte al què ens enfrontàvem: alguns dels presents no coneixien Don Bosco ni la seva obra. No obstant, teníem una manera entretinguda i divertida de saber més sobre ell. Al pati s’havien anat perdent algunes pistes sobre la vida de Don Bosco i sobre qui era i què feia. I de quina manera podíem aconseguir-les? Superant entre tots les diferents proves que ens anéssim trobant pel camí.
En aquell moment, doncs, ens vam dividir en grups on hauríem de treballar conjuntament tant gran i petits i vam sortir a donar-ho tot. Aconseguir creuar el difícil slackline, disfressar algú del nostre grup amb el major número de peces possible, jugar al furor de manera diferent i divertida... no hi va haver cap prova que se’ns pogués resistir! Ni tan sols els forners, que ens volien atrapar perquè deien que els havíem robat el pa van aconseguir impedir que no superéssim la seva prova!
Tots junts ens ajudàvem, uns arribàvem on no podien arribar als nostres companys, i després eren els altres els que ens guiaven quan anàvem amb els ulls embenats. Entre les diferents proves, encara sense saber tot el que havíem pogut recopilar de Don Bosco, ja havíem complert algunes de les seves motivacions: ens havíem esforçat i havíem cooperat per aconseguir un objectiu comú.
Un cop vam acabar de superar i participar en les diferents activitats que hi havia pel pati, ens vam tornar a reunir tots al teatre. Cada grup havia aconseguit reunir les peces d’una pista que ens apropava una mica més a l’essència de Don Bosco. I com que a l’esplai ens agrada aprendre i compartir, un portaveu de cada grup va sortir per ensenyar el que havia trobat el seu grup. Entre totes les pistes i troballes, tots vam saber una mica més sobre Don Bosco i la seva història. Els que ja la coneixíem vam profunditzar encara més, i els que no el coneixíem vam saber qui era i quin era el seu somni amb els joves.
Després de tot això, ja cansat i famolencs, ens vam disposar com cada tarda a berenar tots junts. Però aquell dia era encara més especial; i no només perquè fóssim molts més que de costum, sinó perquè se’ns van unir també els pares per fer una gran xocolatada en honor a Don Bosco! Així, entre riures, xerrades, disbauxa i molta, molta xocolata, vam marxar a casa amb la sensació d’haver après, i d’haver-ho fet divertint-nos com mai.
