Com no podia ser menys, el cap de setmana de colònies amb els pares i mares va ser ple de diversió, teatre, jocs, activitats, molts riures i, a més, moltes històries per explicar més endavant.

Ja és tradició, vam arribar a l’esplai i un cop ja hi érem tots vam saludar-nos amb unes abraçades i somriures que ja deixaven veure el que viuríem aquells dos dies:

 moments amb companys i amics gaudint d’un espai nou però amb els de sempre. I ara es pot dir que vam complir les expectatives. Vam carregar maletes i motxilles a l’autocar i vam pujar acomiadant-nos dels pares i mares, però no per gaire temps ja que ells ens visitarien al dia següent per gaudir de l’ambient de l’esplai i de la natura que hi havia a la casa de colònies.

Només arribar vam deixar totes les nostres pertinences a les respectives habitacions, escollint el llit que més ens agradava i parlant amb aquells amics amb qui compartiríem estança. Tots estàvem contents, acabàvem d’arribar però ja havíem pogut veure tot l’espai a l’aire lliure on podríem jugar, ballar, saltar i petar la xerrada.

Després d’aclimatar-nos al lloc vam dinar tots junts, compartint opinions respecte l’animat -però llarg- trajecte en autocar i expectatives del que ens esperaria aquell dia. Però allò no va ser el més divertir o sorprenent del dia, ni molt menys. Just quan gaudíem d’una estona de temps lliure per fer el que més ens vingués de gust van arribar alguns personatges una mica estrambòtics: eren Alícia i altres membres del País de les meravelles.

Ens van explicar que s’havien perdut, i mentre tots junts buscàvem el camí correcte vam trobar un túnel que ens va portar cap al país del Petit Príncep. Sí que és cert que en un primer moment va ser tot una mica estrany: Alicia i els seus amics es van trobar amb tota una sèrie de personatges que no tenien moltes ganes de fer nous amics.

Però parlant s’entén la gent, així que van trobar una espècie de solució... hauríem de passar tots junts per una sèrie de proves demostrant les nostres ganes i els nostres talents! I així ho vam fer, ens vam esforçar de valent i vam passar totes les proves amb èxit i, a més, amb molta diversió. Vam haver de ballar, córrer, fer proves i tasques, pintar-nos la cara... No va ser pas un sacrifici!

Amb tot això va arribar la nit, però això no vol dir que s’acabessin les sorpreses. Sinó tot el contrari. Després de sopar, quan ja estàvem tots ben satisfets, vam dirigir-nos a un dels patis per tal de poder seguint amb la disbauxa de tot el dia. I no ens vam pas equivocar: tots junts, des dels més petits fins als més grans, vam jugar una partida d’escacs màgics! En acabar el joc, vam fer les bones nits tots junts i vam marxar a dormir amb un bon regust.

Al dia següent ens vam aixecar, potser una mica cansats però amb ganes de seguir gaudint i amb l’emoció que en poc temps arribarien els pares i mares per passar-s’ho igual de bé que nosaltres. Vam esmorzar, vam fer les nostres motxilles i també vam recollir les habitacions abans que arribessin. I just quan ja érem amb ells explicant-los tot el que havia passat el dia anterior, tota la colla dels personatges d’Alícia i el Petit Príncep van arribar animats i petant la xerrada.

Es podia veure com les activitats del dissabte havien sorgit efecte i tots s’havien acceptats i es comportaven com bons amics. Però mentre parlaven van adonar-se que no es coneixien tan com voldrien i que nosaltres tampoc sabíem massa coses de les seves vides. I això no podia ser! Per tant, van buscar una solució (que, a més, fos divertida): vam fer equips i vam jugar tots junts a una partida de Trivial gegant.

Tot jugant, rient, cantant i ballant la cançó de l’esplai va arribar l’hora de dinar. I quina gana! Entre tots vam parar taula i vam dinar per recuperar les forces que havíem gastat durant tot el matí. Després d’allò, vam anar recollint les nostres coses i vam agafar el camí de tornada cap a casa.

En general, podem dir que va ser un cap de setmana ben especial en el que, a més de poder divertir-nos tots junts vam poder demostrar a pares i mares perquè ens agraden tant les tardes i les activitats a l’esplai! El que és segur és que tot el cap de setmana el recordarem, i sempre que en parlem amb els companys ens sortirà un gran somriure recordant aquells moments.