Ha passat ja una setmana, però encara tenim molt presents les colònies que vam viure fa uns dies. Van ser dos dies plens d’alegria en els que vam poder gaudir de les activitats compartint entre tots (des dels infants fins als monitors) riures, abraçades i moments de tots colors! Van ser dos dies en el que tots vam poder i aconseguir fer grup, deixant de banda les nostres diferències per aprofitar al màxim tot allò que ens uneix.
I tot això va començar com cada vegada que marxem de colònies: vam quedar el dissabte a les onze amb totes les motxilles a l’esquena per poder acomiadar-nos dels pares i mares que no veuríem fins al dia següent; i des d’aquell moment ja vam començar a gaudir de les colònies que portàvem temps esperant. Només en arribar, alguns nens ja es van trobar amb una sorpresa: alguns monitors els havien donat un ticket daurat, amb la consigna que més endavant haurien d’utilitzar-lo.
Un cop vam arribar a la que seria la nostra casa durant tot el cap de setmana, ens vam adonar que hi havia molt terreny desconegut per explorar i inspeccionar, així que tots vam emprendre la marxa per conèixer fins i tot els racons més amagats. Hi havia grans explanades amb uns arbres espectaculars, una granja amb animals... però el que més ens va sorprendre va ser un cérvol, ens va agradar tant que de seguida tots vam voler buscar-li un nom. Per majoria absoluta vam començar a anomenar-lo Bambi!
Acte seguit d’explorar el terreny tocava inspeccionar la casa, i així ho vam fer. Vam pujar a les habitacions a deixar les nostres motxilles i a preparar el llit per aquella nit. I ho vam fer molt ràpid, ja que aquesta excursió pel terreny ens havia donat molta gana i tots volíem anar a dinar!
Un cop vam acabar d’instal·lar-nos, vam començar a dinar tots junts. Per no perdre les bones costums, va ser un moment de compartir i de fer grup, ja que els infants i els monitors repartien el seu menjar amb els altres sense cap tipus de problema!
Després d’això, vam tenir una estona lliure per a poder fer el que nosaltres volguéssim: o bé descansar o bé continuar jugant o, fins i tot, inspeccionar una mica més la zona.
I en acabar aquest temps d’esbarjo i disbauxa va arribar la major sorpresa: ens vam reunir tots a la porta de la casa i resulta que allà hi havia ni menys ni més que el senyor Willy Wonka -el propietari de la fàbrica de xocolata més gran del món- amb els seus inseparables Umpa-Loompas. Li feien costat 5 infants: la Violet, la Veruca, l’Augustus, en Mike i en Charlie. I tots ells portaven un bitllet daurat com el que ens havien donat els monitors abans de pujar a l’autocar!
Vam anar a buscar els nostres tickets i en Willy ens va explicar que estava buscant a algú que pogués substituir-lo després de la seva jubilació. I no sabeu el millor: entre nosaltres es trobaria l’escollit! No obstant, hauríem de passar per una sèrie de proves, dins de la fàbrica de xocolata, per a poder veure qui era aquest escollit.
Per això, vam fer grups amb nois de totes les seccions per superar totes les proves amb èxit, i que bé que ho vam fer! Llàstima que per l’avarícia dels 5 nens per guanyar, el senyor Wonka acabés decebut amb tots.
Després de realitzar les proves, estàvem molt cansats i teníem tanta gana que vam marxar al menjador ràpidament (però no sense abans rentar-nos les mans). Allà vam gaudir d’un molt bon sopar i acte seguit vam pujar a les habitacions per abrigar-nos i agafar les llanternes, ja que s’apropava el joc de nit.
El joc es basava en la batalla dels equips del Mike i del Charlie per veure qui era capaç de guanyar l’altre, encara que la resta d’equips també podien guanyar (sempre i quan treballessin en equip). I vaja si ho van fer! Els altres 3 equips van resultar els guanyadors i en Willy va poder marxar a dormir una mica més content.
Al matí següent, vam baixar a esmorzar i després vam pujar a fer les motxilles. Vam tenir una mica de temps lliure per a poder gaudir del matí i després ens vam reunir tots junts a una de les grans explanades de la casa. Allà en Willy ens va explicar l’última prova: la bandera gegant, un joc per equips en el que guanyava aquell que aconseguís les 5 banderes. L’equip del Charlie va començar guanyant, però els altres 4 van decidir unir-se i fer només un sol equip que va aconseguir posar a l’equip del Charlie contra les cordes.
En veure això, Mike va anar a parlar amb el Charlie i van arribar a la conclusió que el millor que podien fer era guanyar tots, ja que tothom s’havia merescut la victòria. Per tant, els dos equips (l’equip dels quatre nens units i el del Charlie) van donar per finalitzat el joc.
En veure això, el senyor Wonka es va emocionar i ens va explicar que ens deixaria la fabrica a tots -quan es jubilés, és clar-.
Finalment, vam marxar a dinar contents, Vam estar una estona jugant i passant-ho bé abans de pujar a l’autocar per tornar a Sant Boi. El camí de tornada va ser tranquil, ens donava la sensació que, tot i estar molt cansats, havíem gaudit d’un gran cap de setmana a la fàbrica de xocolata!
- Escrit per Esplai Arrels